Regurdientschas

Gia 30 onns cerca schischeva la compagnia de mats de Sagogn senza schientscha en sia sort. Perdetga de sia anteriura fluraziun davan aunc 20 cassacas veglias, bein cavegliadas en in’antica scaffa en casa parvenda. Ed aunc mintg’onn suenter il naufragi della compagnia ornavan nossas 2 biallas e venerablas bandieras cun pumpa e vigur il cor baselgia. Cun tristezia e malenconia era suletamein il sabel dil capitani svanius per ditg buca pli veser sias conservadas cassaccas. Regordientschas vid il vargau davan aunc mintg’onn bein enzaconts buns glas vin il di de Sontg’il Crest, ch’eran aunc in vegl dretg della compagnia, ils quals ils cantadurs spindravan din naufragi. Bein enqual bien propiert denter ils commembers vegneva quei di leventaus, mo adina svanevan els culs sfredaments alcoholics.

1. Perioda

La Compagnia de mats renescha. Ei fuva Sontg’il Crest 1928. Cheu eis ei leventau denter ils biars giuvens, naturalmein mo sut in bien ponderau studi de nies Sgr. Plevon Sur Flurin Venzin, in desideri de schar renescher la veglia revugliada compagnia. Ussa denter nos mats. Unanimamein ein tuts stai fiug e flomma per la buna caussa. Entras premura e breigia de nies Sgr. Plevon ein nossas statutas vegni clamai a strada. Ord miez dils giuvens ei Rudolf Steinhauser vegnius elegius sco capitani e siu gidonter Giac. Melt. Cavelti de Toni sco cassier. Els han luvrau stediamein sin lur postas 1928-1930. Ad els engraziaments ed honur, perquei ch’els han menau gl’emprem el pli grond combet la navetta ora silla mar. Bein enqualgedes ein els vegni fiers encunter in grepp, mo entras stenda e breigia verdeghescha la flur aunc oz stupent. Vegn ei l’entschattta dau fiug endretg, lu arda la flomma stupent. Cun cassa vita ha la compagnia en quella perioda mess neu 5 monduras novas. Quei ei ina prestaziun gl’emprem onn d’existenza. Grond engraziament a nies Sgr. Plevon per ses subsidis. En quella perioda ha 1929 Sgr. Plevon Sur Schmid de Ruschein sclariu si a nus entras in stupent referat sur l’acziun catolica. Referats e sclariment fussan prosperaziun.

La refundaziun 1928

Igl onn 1928 ha il plevon Sur Flurin Venzin mess avon als giuvens da fundar ina nova cumpignia per embellir las prozessiuns. Si sur combras dalla casa pervenda han ins lu anflau aunc in schumber, pliras monduras ed era las capetschas. Las badieras dalla giuventetgna vegnevan aunc duvradas mint’onn da parada, aschia che lezzas eran avon maun. Mo il sabel era buc d’anflar. Dapi lu acumpignava la cumpignia adina il plevon da prosesiuns e deva las salvgias per il plevon. Ed secapescha vegneva ei era dau ina salvgia per las mattauns dil vitg che spitgavan adina sut baselgia sin lur “schuldai”. Schegie che nus sittein aunc adina ina salvgia per las giuvnas spetgan ellas oz buc pli sin nus. Sa pertgei ….

Dalla compagnia de mats tier l’Uniun da giuventetgna

Enzacu denter ils onns 1972 e 1974 ha la cumpignia lu aschidagi fusionau cun l’uniun da dunnauns e mattauns – suppon’jeu en mintga cass – ed aschia ei daventau l’uniun da giuventetgna. Las dunnas che han aschia spiars las giuvnas e han lu igl onn 1982 era fundau in’atgna uniun, l’uniun da dunnas. Dapi lez onns ei bia semidau. Era all’entschatta igl intent dalla cumpignia da proteger il spert catolic ni sco las statutas da 1933 gian “tut en l’uniun mo pigl ideal religius e nuot per flatems, vans e mundans” ein oz igl intent “da cultivar la cumpignia denter la giuventetgna dil vitg.”